No memoritzis, sigues creatiu

No memoritzis, sigues creatiu
La Vanguàrdia

ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid

• L’escola a Espanya desatén l’aplicació pràctica de coneixements

• ANTONIO CABRALES “Els endarrerits tenen més dificultats a avaluar-se d’alguna cosa no mecànica”
• MONTSERRAT GOMENDIO La número dos fia la millora de resultats a la implantació de la Lomce
• JORDI MUSONS Per què no portem a classe una factura d’una botiga per aprendre percentatges?
• POBRES RESULTATS Espanya té més mals registres en les preguntes pràctiques que en coneixements SCHLEICHER (OCDE) “És un problema de metodologia; no d’uns centres educatius o de col·lectius socials”

Els alumnes espanyols se senten sens dubte molt més còmodes fent una operació matemàtica que provant d’esbrinar com comprar un bitllet combinat de tren i metro amb tarifa reduïda i haver de pagar un recàrrec per arribar tard en un dels trajectes. Els resultats de la prova de l’estudi internacional PISA sobre la resolució de problemes quotidians a l’ordinador acrediten que les debilitats de l’educació a Espanya tenen a veure amb un mètode educatiu que dóna l’esquena a l’aplicació pràctica dels coneixements. En aquesta prova de l’estudi PISA, els estudiants espanyols de 15 anys obtenen una puntuació de 477, bastant per sota dels 500 punts de la mitjana dels països pertanyents a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i a anys llum de Singapur (562), Corea del Sud (561), el Japó (552), Hong Kong (540), Xangai (536), el Canadà (525), Austràlia (523) i Finlàndia (522).

Com a demostració de les dificultats dels estudiants per representar, formular, explorar, comprendre o planejar, n’hi ha prou amb observar que els resultats en la resolució de problemes són encara més baixos que els obtinguts pels alumnes espanyols en les proves en paper de matemàtiques (484), comprensió lectora (488) i ciències (496). “És una imatge del que passa a les aules, no és un problema d’uns centres concrets o d’un grup d’alumnes determinat –recalca el màxim responsable en educació de l’OCDE, Andreas Schleicher–. Es tracta de la naturalesa de la metodologia, es pot veure en molts centres: es posa l’èmfasi en la representació del metacontingut i i no s’utilitzen de manera creativa aquests coneixements”.

Per Antonio Cabrales, expert en educació i professor al departament d’Economia al University College London, els resultats de PISA “més que preocupants són reveladors, perquè indiquen on són els problemes: és molt probable que cap de les preguntes de la prova no les hagin vist a classe”. “A Espanya, l’ensenyament és excessivament repetitiu, centrat en programes molt llargs i on es deixa de banda la iniciativa dels alumnes”, es queixa. Cabrales destaca així mateix que, a diferència de les proves en paper, hi ha una fractura més gran respecte a l’OCDE en el percentatge d’alumnes amb resultats més baixos. Un 28,4% dels alumnes espanyols no assoleix el nivell 2 (bàsic), en contraposició a un 21,4% de la mitjana de països més industrialitzats.

En competència matemàtica en paper, amb prou feines hi ha mig punt de diferència. “Les mancances entre els excel·lents són les mateixes, però les dels endarrerits es noten més ara en avaluar una cosa que no és mecànica ni repetitiva”. Antonio Cabrales ho relaciona amb la falta de creixement a Espanya, “perquè no hi ha innovació”.

Però, què es pot fer perquè, a més d’uns determinats coneixements, els alumnes aprenguin a extrapolar el que saben i a utilitzar-ho d’una manera creativa?, tal com va defensar ahir a Madrid l’analista de l’OCDE Schleicher. Jordi Musons, director de l’escola Sadako de Barcelona, critica un sistema pensat per examinar i que se cenyeix als continguts que s’han de saber els alumnes per superar els exàmens. “Això tranquil·litza molta gent, però no genera aprenentatges; cal donar el temari i la resolució dels problemes sempre es deixa per al final”, assenyala. “El més substancial és saber fer preguntes, fer problemes, resoldre’ls sols o en grup, i treballar el màxim possible amb contextos reals. Per què no es pot portar a classe una factura de la compra o del gas per aprendre a treballar amb percentatges? I el que és fonamental són els processos, més que els resultats”. Tot això, aclareix, partint d’uns coneixements bàsics.

Després d’un diagnòstic força negre dibuixat per la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, aquesta va defensar la necessitat de fer un “canvi radical” en la manera d’ensenyar que s’aplica a les aules. La número dos del Ministeri d’Educació va recordar als docents “que tenen un repte a davant”. Al mateix temps, Gomendio va presentar la reforma del ministre Wert com la solució als mals de l’educació a Espanya. Així, va defensar que, amb la Lomce, serà possible canviar la metodologia a l’aula, gràcies “a una autonomia més important dels centres i un paper més important dels professors”.

La secretària d’Estat va assegurar a més que en les futures revàlides per a primària, ESO i batxillerat s’inclouran també preguntes per resoldre problemes. Musons, per la seva part, té seriosos dubtes que la Lomce signifiqui un pas cap a la implantació d’un nou model. “Crec que la nova llei, en principi, es preocupa més pels continguts que pels aprenentatges”.

En vista del que passa a altres països, l’avaluació de PISA no reflecteix diferències en l’alumnat espanyol entre nois i noies. En canvi, sí que detecta una fractura important entre alumnes nadius i immigrants. A Espanya la diferència de rendiment és de 39 punts (482 davant 443) en contraposició als 36 punts a la mitjana de l’OCDE.

En aquest nou bloc de resultats sobre PISA 2012, amb proves realitzades a l’ordinador, també s’han atès les competències matemàtiques i la comprensió lectora. En els dos casos, els resultats d’Espanya són inferiors a les avaluacions fetes en paper (vegeu el gràfic).

I no només això: s’ha produït un empitjorament dels resultats de lectura digital respecte al 2009, quan per primera vegada es va mesurar a l’informe PISA: ha passat de 475 punts a 466. Schleicher atribueix el baix rendiment en lectura digital al fet que no es pot fer una “lectura lineal” com en paper i és necessari “un pensament dinàmic” amb al qual fer “una representació mental de la informació”.

Categoria: PremsaCAT